Estimada família,

No crec que sobrevisqui a demà, els meus soldats fidels estan caient i tot fa preveure que la revolució acabarà amb mi. He intentat fer la meva feina el millor possible. Es veu que la meva mà de ferro no els ha inspirat, creuen que he sigut massa cruel amb ells, però jo he fet el que m’han dit els meus consellers de guerra.

 

Ja sé que penses que podria fugir cap algun “castra navalia”, però jo no sóc així i, si no ho he fet bé, hauré d’assumir les conseqüències encara que la legió demani el meu cap.

L'únic que vull és un enterrament senzill, no m’importa qui em recordi sempre que tu ho facis, estimada mare.

 

Des que va morir el pare he sigut l’home de la casa i ja no ho podré ser més, per això vull que li diguis al meu germà estimat les següents paraules: “Brutus, ara ets tu qui ha de cuidar de la nostra mare i dels nostres camps, vull que et facis gran i fort i que mai no oblidis qui ets i d’on véns, que serveixis bé a la pàtria, però no deixis de gaudir. Vull que segueixis sent un nen, que et paris a olorar les roses i el blat acabat de segar, però que tinguis cura de la mare com si fos el teu tresor. Jo seguiré amb tu, i et donaré forces però no podré fer res més, així que tria bé i sigues valent!"

 

Mare, com a últim favor vull que li diguis a l' Alba que sempre l'he estimada, des que jugàvem amagant-nos per Roma, i que sempre serà el meu gran amor.

Ara m’acomiado in aeternum, us estimo.

​

Ramon