Ave mare,

​

T’escrit amb la intenció de fer-te saber que el més segur és que no torni a casa..ja que tinc una ferida infectada bastant pronunciada que em va des del pit fins al melic deixant-me els intestins a l'aire lliure... la veritat és que tinc sort de poder-te escriure ja que no creia que el meu alè passaria de la mateixa nit en què em vaig fer la ferida... són les conseqüències de ser un soldat de les tropes de xoc. El fred és el pitjor de tot, estic congelat no em sento els dits..segurament deus estar enfonsant-se però saps que mentir mai no ha sigut el meu fort i mai no he sapigut fer-ho, a més a més crec que et mereixes saber com va morir el teu fill i en quines condicions estava.

 

Tot i aquesta desgràcia vull que sàpigues que el teu fill ha defensat amb honor, orgull i valentia la seva pàtria,és a dir la seva mort no ha sigut en va. Estar en aquestes circumstàncies m’ha donat molt a pensar, i a les conclusions a les que he arribat són, que he sigut molt afortunat de tenir-vos com a família, que em penedeixo moltíssim de no haver mostrat tota l'apreciació i estima que us tinc a vosaltres, tant al pare, a la germana i a tu, mare. Em faria molt feliç que em recordéssiu com era a casa, el nen rialler, feliç, alegre i comprensiu que m’heu fet, vull que tinguis present que he après molt de vosaltres.

 

Fins sempre família.

Ilian.

​