​

Ave Mater,Fa ja 5 anys que sóc aquí i tinc moltes ganes de veure-us a tots, us enyoro tantíssim, penso en vosaltes a cada segon. Estar aquí em cansa moltíssim, no m'agrada gens. La vida al campament com a legionari no és gens fàcil, has d'estar molt alerta per qualsevol cosa. Al campament hem de comprar nosaltres mateixos els armaments, els rics ho tenen molt bé, però no és el meu cas. Per lluitar, faig servir una armadura ("lorica") que em protegeix el cos, un escut ("scutum") i un casc ("cassis"), també unes sandàlies pels peus ("caligae") i una túnica vermella que la porten tots els legionaris. Per atacar tinc una espasa ("gladius") i una javelina. Portar tot això i haver d'anar a peu és una tortura, pesa molt! A més, a les nits fa molt de fred a les tendes de campanya. Fa dos dies, els Germànics ens van atacar. La lluita s'està posant cada cop més complicada, tinc molta por, companys meus estan morint. Jo tinc una forta ferida a la cama que em complica desplaçar-me. No veig com pot arribar a acabar això, no veig molt de futur, les esperances s'acaben en veure tot això. Per això el motiu de la meva carta, m'agradaria acomiadar-me de tots vosaltres. No saps com m'hagués agradat poder tornar-vos a abraçar per ùltim cop... Faria el que fos per tornar-vos a veure. Moltíssims petons a tothom, comunica-li al pare i a la germana que els estimo moltíssim. Sempre heu estat presents aquests anys en la meva lluita, però ara ja no puc més.Us estima moltíssim, El vostre fill, Marc.