​

Estimada mare,

​

He intentat escriure't de totes les maneres possibles i aquesta és l'ùnica sortida que em podria funcionar; al campament les hores passen lentes i els dies eterns, les condicions de vida són molt dures, necessitem menjar, medicaments etc... per la manca d'això m'estic veient molt greu i no crec que pugui resistir. La setmana passada ens van atacar els britànics i una bala em va donar a la panxa; vam guanyar aquesta batalla perquè van quedar atrapats en una fossa que vam construir. Vam lluitar tot el dia contra els bàrbars que, al final del dia, veient la nostra clara superioritat en la tècnica de setge i en força, es van retirar, esperem que no hagi batalles tan seguides perquè no sé si resistiré.

​

El menjar és molt escás, a vegades ens donen pa amb formatge i altres vegades carn però porcions petites, he perdut pes. Trobo a faltar tota la família, espero que això acabi aviat i pugui tornar amb tots; necessito de les teves abraçades i els teus consells, mare, sempre et recordaré i et tindré present.

​

PD: records a tots, us estimo molt !!!