Tinc un fill que ja és gran, va estar vivint en el gineceu fins als set anys, així ho va decidir el seu pare, però a mi mai no em va agradar distanciar-me del meu fill, és la cosa més bonica que tinc. Els meus pares mai no em van prestar molta atenció, i jo com poques mares sí que ho faig, sóc diferent.

​

Després dels set anys va anar a l'escola acompanyat del pedagog que li ensenyava la bona educació. El seu primer mestre era un gramàtic amb el qual va aprendre a escriure i llegir, quan va começar a llegir és va aprendre de memòria la Ilíada i l'Odissea. El meu fill ara és un sofista i ensenya classes de retòrica.

​

Jo, que ja sóc una dona major i veig com creixen els meus néts, amb la meva història m'agradaria canviar moltes coses, però com les dones no tenim molt poder, tot això quedarà com un record.

​

Alissa Komarova