​

- Sòcrates! Ets aquí acusat de pena de mort, deixa de dir ximpleries. Els dos joves que van atemptar a Atenes són deixebles teus, aquesta és la millor prova de la teva corrupció.

​

- Ells varen escoltar-me per voluntat pròpia. Jo no vaig exercir de mestre, a més sóc massa lleig per a ser un sofista, és que no ho veieu?

​

El tribunal es reuneix i vota: 360 vots a favor contra 140. Finalment Sòcrates és condemnat a pena de mort i ara es troba a la cel.la de la pressó.

​

- Sòcrates! (criden els seus amics), fuig d’aquí de seguida, encara hi ets a temps. Podem fruir del simposi, dels plaers de la conversa i del vi!

​

- Ni parlar-ne. Em quedaré aquí a rebre el meu càstig. Et vull demanar un últim favor amic meu.

​

- Digues?

​

- Sius plau, procura que la cicuta no sigui tan agre com el vi que em fas beure als teus simposis!

​

Dani Costa