Corinna, ja són aquí.

​

Estava desitjant que se n'anés. Pot ser, Hera, mai no em perdonaràs, però no puc resistir-ho més. Quan ella arriba se m’oblida que tinc una vida. Està ballant lentament i puc perdre'm en cadascun dels seus moviments, puc enfonsar-me en la verdor dels seus ulls i jugar sense parar. Calla!

​

Això no és possible. M’està mirant. Perquè jugues amb la meva inconsciència?

​

Què no la veus? És la meva imaginació o sóc l’únic que se n’assabenta de la seva presència? M’estic tornant boig. Demostra'm que no ets un va esperit de la meva ment.

​

Apropa't i escolta les meves pregàries.

​

S’està allunyant però no m’importa, no m’emprenyo, perquè encara que vulgui fer-la desaparèixer, la seva imatge viatja amb mi, dibuixant-me un somriure quan la penso.

​

PROU!

 

Sofia has estat insuperable.  S.O.F.I.A, S.O.F.IA. rondant entre els meus pensaments.

​

Ets real i el meu desig no troba fronteres en aquest món.

​

Vull dir-te que...t'he estat cercant en els meus somnis tota l’eternitat, però com en tots els meus moments de fragilitat, hauré de resignar-me a que marxaràs per aquella porta com totes les nits i jo només podré

estimar-te en la meva memòria. Tinc ganes d’un amor real.

​

Bona nit, Sofia. Ens veiem demà.

​

Laura Galán