​

De quan era petita, recordo que sempre mirava com cuinava la meva mare en la cuina, en canvi el meu pare sempre estava amb els seus amics fent banquets o symposia, a l'andron, la millor part de la casa. Quan començaven el banquet feien una libació en honor als déus i els dies importants, com el dia del meu aniversari, contractaven ballarines, acròbates i flautistes.

​

Fins als catorze anys vaig estar reclosa en el gineceu de casa; no m'agradava gens estar-me allà, no podíem sortir a l'hora del pati i ens ensenyaven treballar la llana, el teixit i a portar la casa, com ho feia la meva mare. Les classes que més m'agradaven eren les de cuinar i llegir, sempre llegia i volia aprendre a escriure. Mai no m'havia relacionat amb nois, perquè ens separaven en el gineceu, i sentia curiositat de tenir amistat amb un noi.

​

El meu marit no el vaig conèixer fins que els meus pares em van casar, amb quasi quinze anys. Aquell record és horrible, vaig passar molta vergonya, perquè no ens coneixíem i sabia que havia d'estar amb ell tota la meva vida i no tenia cap altra elecció.

​

Abans de casar-me no tenia molta llibertat, però després, a casa dels sogres, en vaig tenir menys. El meu marit fins i tot sortia a comprar al mercat. Es passava tot el dia fora de casa, o en l'assemblea, o en el gimnàs i si venia a casa feia el simposi com el meu pare i no em feia gens de cas.Quan el meu marit contractava ballarines i flautistes tenía relacions sexuals amb elles, i vaig comprendre que el meu pare també ho feia. Al meu marit no el vaig estimar mai, durant molt anys i fins ara vaig estar enamorada del jardiner, que venia un cop a la setmana i coincidia que el meu marit se n'anava al gimnàs. Mai és va assabentar de res, ni ho va sospitar, però aquell home m'estimava i em feia sentir estimada.

​

​